1.L’esperança
Empatia:En aquesta imatge podem veure una persona morint-se de gana,esta desesperada per portar-se qualsevol cosa per emportar-se a la boca,ja per la imatge podem imaginar-nos com se sent aquesta persona,no te res per menjar ha ell li falta menjar i moltes persones tiren el menjar a les escombraries quant tenim simplement molta gent morint-se de gana,hem de valorar el que tenim aprofitar coses que altres no tenen i voldrien tenir-ne.
Marginació: La imatge que hi podem veure és la de un home pobre que no te diners per viure dignament ha de viure al carrer.Em sembla trist veure una persona que podria estar treballant com qualsevol altre persona i viure en un lloc digne i tenir prou diners com per menjar,però aquest no ha tingut molta sort en la vida a lo millor els seus pares no van poder-li pagar els estudis i no ha pogut guanyar-se la vida com deu mana.Em de saber aprofitar les coses que tenim i donar-li les gracies a aquelles persones que ens ajuden.
Guerra: En aquesta segona imatge veiem persones innocents afectades per la guerra,es veuen destroçats sense ganes de viure i sense ànims per continuar endavant,podriem dir que han perdut l’esperança ? Molta gent pot perdre l’esperança en aquestes situacions agòniques,a vegades la vida et posa a proba i tu has de saber superar aquests obstacles que et posa la vida no et pots rendir amb facilitat,l’esperança és l'últim que es perd.
El nostre mon esta condicionat per varis elements i un d’ells és:
Injustícia: Formes diferents de la realitat la desesperança és tant greu com la Injustícia la desesperança ens paralitza ens deixa aturats una societat aturada que no lluita,no protesta serà encara més Injusta .L’esperança ha estat al pensament durant molts anys al cap de la zona occidental.
Filosofs Grecs de l’antiga Grécia :
Tales de Milet: L'esperança és l'únic bé comú a tots els homes; els qui ho han perdut tot encara la posseeixen
Aristòtil:L’esperança és el somni de l’home despert.
Epictet d’Hiràpolis:Un vaixell no hauria de navegar només amb una àncora,ni una vida amb una sola esperança.
Alcidames: fou un retòric grec nascut a Elea a l'Àsia Menor. Pupil de Gòrgies de Leontins va viure a Atenes entre el 432 aC i el 411 aC. Va fer classes d'eloqüència. Fou suposadament oponent d'Isòcrates d'Atenes. Va deixar diverses obres, la major part perdudes.La seva obra més famosa és elogi de la mort.
Critó d’Atenes: fou un filòsof grec amic de Sòcrates en vida d'aquest, i se'l pot considerar un "oient" socràtic d'algun renom. Home de bona posició econòmica, senzill de caràcter, de no gaire volada intel·lectual, però sens dubte molt fidel als seus amics.
I que en diu la biblia ?
"Que l'esperança us ompli d'alegria. Sigueu pacients en la tribulació, constants en l'oració. Feuvos solidaris de les necessitats del poble"
I l’humanisme Cristià…
En la matriu de l'home esperançat hi ha el germen de la rebel·lió i de la desconformitat
Vídeos
