lunes, 22 de mayo de 2017

Testimonis Contemporanis

Testimonis Contemporanis

En aquest nou apartat parlarem anomenat Testimonis Contemporanis parlarem d’alguns famosos autors de la història que van lluitar pels drets de les persones i no van utilitzar la violència per aconseguir els seus objectius principals que era la preocupació pels drets de les persones,aquelles persones que van canviar el curs de la història són les seguents:

Mahatma Gandhi:https://lh6.googleusercontent.com/I9ddfnmdc8WSdA3hLm10dlNEPkobwdqQa1zfybyQsdA0x2qsUlNYfBxGPk8X1pb-q14XKL2B3tIEXVIh_up3D4X4D7msM6VHd3dL28VnwBn9NdfBldZb0_jZ63R4wyqqaYSC2rOj
Mohandas Karamchand Gandhi (2 d’Octubre de 1869 - 30 de Gener de 1948) va ser un pensador i polític indi. Se'l coneix amb el sobrenom de Mahatma o Mahatma Gandhi.
Fou un dels pares de la independència de la nació índia i la desaparició del Raj britànic mitjançant l'ús de la no-violència.Una prova de la lluita de Gandhi i la seua recerca de Déu està en les seues últimes paraules abans de morir, quan va exclamar: Hey, Rama ('Oh, Déu méu'). Això s'interpreta com un signe de la seua espiritualitat, així com el seu idealisme en la recerca de la pau en el seu país. Aquestes paraules estan escrites en el seu monument a Nova Delhi.

Martin Luther King:https://lh6.googleusercontent.com/n072foEyDY3zSL5aioMdQdYLQke81ByUzcYvsCvi3VcfhQiKr9mijRkDgG9pYTsGkkne48oh5Go6D3fWlXwjSFrixBLBFfzhVkjDQV0UgVuqq3uzRvGwx_zr_dSxqAm0kT-KQuKW
Martin Luther King va néixer a Atlanta el 15 de gener del 1929 i, a més de ser un famós clergue, va ser un activista en pro dels drets dels negres, per la qual cosa va ser retribuït amb el Premi Nobel de la Pau del 1964. Així doncs, fou un dels principals líders del moviment afroamericà pels drets civils dels anys seixanta. Morí assassinat el 4 d'abril del 1968 a Memphis, Tennessee.
Una de les seves citas més importansts va ser:Tinc un somni,un unic somni,seguir sommiant.Sommiar amb la llibertat,sommiar amb la justícia,sommiar amb la igualtat i tan de bo no haver de sommiarla.

Berta Cáceres:  https://lh6.googleusercontent.com/2g3cwbcsO3XyZCz4PIlWKmf5eOdfveHwiIWwRFj3qFHm24bw6lbCRypnnWDHUaLLdB2NTaRQCu1iPGNVskjwE3exYbpHxLEVNv9oOpWAynPeFF8l9zheMpY4Mw2qn2bKUCsfCUTj
Berta Isabel Cáceres Flores (La Esperanza, Honduras 4 de març de 1971, 1972, o 1973- La Esperanza, Hondures, 3 de març de 2016) fou una activista d'idees ambientalistes i a favor dels drets dels indígenes d'Hondures i pertanyent al grup humà lenca.] Guanyà el Premi Goldman del Medi Ambient. Liderà una campanya per a la paralització de la construcció d'una presa a Hondures. Va rebre amenaces a causa del seu activisme.[8] Morí assassinada malgrat la petició de protecció realitzada per l'ONU.
Segons Berta:Donar la vida per la defensa dels rius és donar la vida per la defensa de la humanitat i del planeta.

Rosa Parks: https://lh6.googleusercontent.com/6FDHD_NDPj6qFMGNZW8ktSWnGltl6UtwqazU6ke9_XIUKi4DNfZFeMKMYqnQjEHKs5k3J7LgDVnqOAAiL7UEthsyYgeiJHkxR3SA9MyIEcFddzySLgpNI6IVKGVoRrg84msUw0h1
Rosa Louise McCauley, coneguda com a Rosa Parks (Tuskegee, Alabama, 4 de febrer del 1913Detroit, Michigan, 24 d'octubre del 2005) fou una activista estatunidenca per l'equiparació de drets civils entre blancs i negres als Estats Units.
Segons Rosa:Cada persona a de viure la seva vida com un módel per a nosaltres.

Víctor Jara: https://lh6.googleusercontent.com/-bL_fOlceAL6AX6lxX3DfcXSxVzNTCZiNVZlmjgV4akjgheZxlMPiyKKygghyRE2NRvtMkgQ5_BRqXqcmUoHcmAdE46lLjH7bAwzTMRYQsxgu0QKrnhJ9ymHELy-aPkWMaqm9rjm

Víctor Lidio Jara Martínez (28 de setembre de 1932 - 15 de setembre de 1973) més conegut amb el nom artístic de Víctor Jara, fou un director teatral, poeta, cantant i compositor xilè. Va morir assassinat per militars xilens, la nit del 15 de setembre 1973, a l'edat de 40 anys.
Segons Víctor:Caminant vaig,buscant la llibertat,tant de bo  trobi el camí per continuar caminant.

Malala Yousafzai: https://lh6.googleusercontent.com/gqIkRnO3BsoZIa25mkdW-TF9dezCeYsPvZlBVfcji2tKpiz5HX9WMNPINyw-v0XvkwuPpP_OaODWco-uvy0gtlbSWnfdsWUkir5iUFZWkEMxYm9R3C8BKnPNNmxtylgOxr-rCiK6
Malala Yousafzai  nascuda el 12 de juliol de 1997 a Pakistan.Nascuda a Swat, Jaiber Pastunjuá, Pakistan. El seu pare és Ziauddin Yousafzai i té dos germans. Parla paixtu i anglès, i és coneguda pel seu activisme a favor dels drets dels civils, especialment dels drets de les dones a la vall del riu Swat, on el règim talibà ha prohibit l'assistència a l'escola de les nenes. A l'edat de 13 anys, Yousafzai va aconseguir notorietat en escriure un blog per a la BBC sota el pseudònim Gul Makai, explicant la seva vida sota el règim del Tehrik i Taliban Pakistan (TTP) i els seus intents de recuperar el control de la vall després que l'ocupació militar els obligués a sortir a les zones rurals.
Segons Malala:Un nen,un professor,un llibre i una ploma poden cambiar el món.L’educació és l’única solució.

Lluís espinal: https://lh3.googleusercontent.com/JrBfLsrYu0ryeqBzEC9_TqTax11ZRlM_M4CW3IgzqZfENX5fU8gDYF0Q7cj6VcSuffnqu4eaza4ZBChVocU8mtIFlVKB4BMDSvDWzty5fb8_bybqXLmPdqlA5KgEx8JwEeSEQhpO
Lluís Espinal i Camps, Lucho Espinal, (Sant Fruitós de Bages, 2 de febrer de 1932 - La Paz, Bolívia, 21 de març de 1980)[1]fou un màrtir jesuïta, periodista i cinèfil català.El dimecres 8 de juliol de 2015, el Papa Francesc va retre homenatge a Lluís Espinal en la seva visita a Bolívia, mentre es desplaçava des de l'aeroport de l'Alto fins a l'arquebisbat de La Paz, tot fent una aturada per recordar-lo en el lloc on va ser trobat mort feia 35 anys. A casa nostra, recull el seu llegat la Fundació que porta el seu nom Lluís Espinal, i que treballa en el diàleg fe-justícia a través principalment de la promoció de les activitats del centre Cristianisme i Justícia, amb seu a Barcelona.
Segons Luís:Gastar la vida pels demés.

Aung San Suu Kyi: https://lh3.googleusercontent.com/cnhb-rogN0VfXHXfYV6OksEuH6o3WgXpQTKicW3YD5jdujaIc7TSxo4uTRAnbiV_FKpBx-b3C_hOwmeLhpKlKuckSkUSFWLfFZxcAr6bVi3y4lypnGq2Qase_wk3HvC-8-r_l5Km
Aung San Suu Kyi (Yangon, 19 de juny de 1945) és la figura emblemàtica, no-violenta i pro-democràtica, de l'oposició birmana contra la dictadura militar que ocupa el poder des de 1962. El 1991 li fou concedit el Premi Nobel de la Pau.Després de diplomar-se a la Universitat d'Oxford, va treballar en la Secretaria de les Nacions Unides i ser professora a l'Índia, Aung San Suu Kyi va retornar a Birmània el 1988 i va participar en el segon combat en pro de la independència nacional. Aquest combat es va inspirar en l'exemple pacífic de Gandhi i en la seva fe budista, que la va dur a propugnar una revolució de l'esperit que es manifesta mitjançant el reconeixement de la necessitat del diàleg i la compassió pels més humils.
Segons Aung:On no n’hi ha Justícia no ni pot haver pau segura.

Rigoberta Menchu: https://lh5.googleusercontent.com/SgfEVR9DURlEavklpbji5Q2uL6IQ6MHYGmPz6oNiQpzN1DrhlK-GE8r9NOUH96CTz8XRXBANNJrbjAI-mHS3D6Ncp26XLNtxL2TaxLNrJhy1mJ4qBTnePoUfZgbs9edYG1QVgXyd

Rigoberta Menchú Tum (Chimel, Guatemala, 1959) és una activista social guatemalenca, membre del grup indígena maia quitxé i "ambaixadora de Bona Voluntat" de la UNESCO. El 1992 fou guardonada amb el Premi Nobel de la Pau i el 1998 amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional.
Segons Rigoberta:La Pau no és només l’abséncia de la guerra,mentres n’hi hagi pobresa,racisme,discriminació i exclusió dificilment podrem arribar a un món de pau.
Chico Mendes: https://lh5.googleusercontent.com/YBcQky6AOD4K8PemrmYDHFsTvNBIgGciEwKhZC5ICprrx1USjWiZ3DNmqNxKaqiQrckdGiEv58Et1ThHRu048zkCPQnr_JxawFcRho1RI4vLxeIJ9YovNJrjf9hWSjuP6Iixu0vU
Francisco Alves Mendes Filho, més conegut com a Chico Mendes, (Xapuri, 15 de desembre de 1944 - Xapuri, 22 de desembre de 1988) va ser un sindicalista brasiler, que va lluitar pels drets dels recol·lectors de cautxú i per la selva amazònica i els pobles indígenes que l'habiten. Va ser assassinat per dos ranxers.Va néixer al Brasil el 15 de desembre de 1944, a prop de la ciutat de Xapuri. El 1988 el van assassinar perquè la seva lluita i els seus esforços per salvar la selva anaven en contra dels interessos dels grans latifundistes i contra el govern que van començar a construir carreteres que desforestaven el pulmó del planeta.
Va treballar des de nen com a recol·lector de cautxú, immers en aquest món i amb un esperit de lluita molt més gran que la seva menuda figura va esdevenir una figura clau de la lluita ecològica i laboral de tots els temps.
Segons Mendes:Las espècies que sobreviuen no són les més fortes ni las més ràpides ni les més inteligents,són aquelles que s’adapten millor al canvi.

Nelson Mandela: https://lh4.googleusercontent.com/QKo-ZfXBLkS38e0uYiGVEFlVTFAfKlMk0Wjpt-xqwDVZdk2wk_vAuc3ndOBT-PLrdVe_p7EjHmfvW2qN6JLx18czEtAvPLDHjnt-o_ht_znqW7gPUVsGJ7CSd0UGF-aVAXFwUc89
Nelson Rolihlahla Mandela (Umtata, Sud-àfrica, 18 de juliol de 1918 - Johannesburg, 5 de desembre de 2013)[1][2][3] va ser un polític sud-africà, un dels líders emblemàtics de la lluita contra el sistema polític de l'apartheid i va arribar a ser el primer president de la República de Sud-àfrica (1994 - 1999) escollit per sufragi universal a les primeres eleccions nacionals no racials de la història del país.
Nelson Mandela es va afiliar al Congrés Nacional Africà (Africa National Congress, ANC) el 1944, per tal de lluitar contra el domini polític de la minoria blanca i la segregació racial que impulsava. Es va fer advocat i participà en la lluita no violenta contra les lleis de l'apartheid, que varen ser establertes pel govern del Partit Nacional afrikaner.
Segons Nelson:No és valent aquell qui no te por sinó aquell que sap conquerirlo.

Dorothy Stang: https://lh3.googleusercontent.com/yLhfPPeYC6CXXSo7PETSVE4CTlqAZuBtMeATEDhPhOE2VcXgbCiR7J59qv-lSZFahsflCwlsyJ315NTNcS4NpNzqwtUsRjStcvlNVLRj7PKAfJ_V5K51cC_9wyBM4VR9GeU9pV55
La germana Dorothy Mae Stang (7 de juliol de 1931 - 12 de febrer de 2005) va néixer als Estats Units, i va ser un membre de la brasilera Congregació de les Germanes de Nostra Senyora de Namur. Va ser assassinada a Anapu, una ciutat en l'estat de Pará, a la conca amazònica de Brasil. Stang havia estat molt franca en els seus esforços en favor dels pobres i el medi ambient, i havia rebut amenaces de mort per part dels fusters i dels propietaris de les terres. S'està duent a terme la causa de canonització com a màrtir i model de santedat per la Congregació per a les Causes dels Sants.
Segons Dorothy:Hem d’amar a les persones i utilitzar les coses i no amar les coses i utilitzar la gent.

Oscar Romero: https://lh4.googleusercontent.com/PiKo1bpef-kIMVQQVZxUiv1_heI_dpKgXyqCZOrm7n8i3DSAPo46W_rzys_SKm3L2Dv2fYS5muCdCksHryhyyzQcMqrIPDzM1PCc2ck2kOmjzw_BsCwiNjrUXOm7lpj6hIgaDvBi
Óscar Arnulfo Romero y Goldámez (Ciudad Barrios, San Miguel (El Salvador), 15 d'agost de 1917 - San Salvador, 24 de març de 1980), arquebisbe de San Salvador, assassinat per la seva defensa dels drets humans enfront de la tirania dels governs militars. És venerat com a beat per l'Església Catòlica i com a sant per l'Església Anglicana; l'Església Luterana Evangèlica d'Amèrica el commemora com a màrtir.
Segons Oscar:La missió de lèsglèsia és identificarse amb els pobres,així l’esglèsia torba la seva salvació.

Rachel Corrie: https://lh3.googleusercontent.com/hv43BydLFdF4P7FjaM6Hic_gd2g6v-zUcbXgVJYY8fLltbS6b4OQ_qesHiVz7JcKOtBcffLTrk9q2qE_aZXv7wrYrAPy4rinWQifR7CIvOJlQvWwuP0luX3sjuPG9Q-eIBlG41QO
Rachel Corrie (Olympia (Washington), 10 d'abril del 1979Rafah, Franja de Gaza, 16 de març del 2003) fou una membre de l'International Solidarity Movement (ISM) que es trobava com a activista pro-palestina a la Franja de Gaza durant la Segona Intifada. El 16 de març de 2003, durant una protesta contra la demolició de cases palestines per part de les Forces de Defensa d'Israel (IDF) a la Franja de Gaza, va mirar d'aturar una excavadora Caterpillar D9 de les IDF a Rafah i va morir esclafada.
Segons Rachel: Realment em fa mal ser testimoni de subhasta que punt consentim fer del món Un lloc horrible. Estic sent testimoni d'un genocidi i em qüestió Totes les meves conviccions sobre la bondat de la naturalesa humana .

Pere Casaldàliga: https://lh3.googleusercontent.com/fcuHy8Uvd2QagCRztWpUt4vi0_f8rdVhamVIFGVyEx84486qiDUfWjVxf23epqXFQelxLK-NKqbeQBp3kUYGo0Ebqil-6prkS6MwEn7YkcQJWSA3NQnBJwRoXIjOl0jC83GOZaCZ
Pere Casaldàliga i Pla (Balsareny, 16 de febrer de 1928) és un religiós, escriptor i poeta català, que ha estat gran part de la seva vida al Brasil, país on és bisbe de la prelatura territorial de São Félix do Araguaia, a l'Estat de Mato Grosso. Ha estat sempre vinculat a la teologia de l'alliberament i considerat un defensor dels drets dels menys afavorits.Fill d'una família tradicional, Casaldàliga estudià a la Gleva (les Masies de Voltregà) es va traslladar a Vic per estudiar al seminari.[1] El 31 de maig de 1952 va ser ordenat sacerdot a Montjuïc (Barcelona) i es va unir a l'orde dels claretians.[2]
Pere Casaldàliga va dur a terme la seva tasca de sacerdot a Sabadell, Barcelona, Barbastre i Madrid.[1] Des de 1968 viu al Brasil, primer com a fundador d'una missió claretiana al Mato Grosso.[3] El 27 d'abril de 1970 fou nomenat administrador apostòlic de la prelatura, i el 23 d'octubre de l'any següent fou nomenat bisbe titular d'Altava i prelat emèrit de São Felix do Araguaia.
Segons Pere:Busquem mites perque necessitem referències vives estimulants.Sempre és més fort el testimoni que la paraula.

Teresa de Calcuta: https://lh4.googleusercontent.com/LBEvsAs9-YBofM8csqrS_ZTzXG0Nj7QL77IYsAqd-3QZdfowKUJ41AaW3lBN8_iTeTwnuGYkLwbfAY5I2kMUrXk7tFl47ONlQwof0bPNyO6-s-1UrmWCHfZcL_emXAxNgP9dt-Ea
Teresa de Calcuta (Uskub, Imperi Otomà — actual Skopje, Macedònia —, 26 d'agost de 1910 - Calcuta, Índia, 5 de setembre de 1997), de nom secular Agnes Gonxha Bojaxhi, fou una monja catòlica d'ètnia albanesa,] naturalitzada índia, que fundà la congregació de les Missioneres de la Caritat a Calcuta el 1950. Durant més de 45 anys va atendre pobres, malalts, orfes i moribunds, al mateix temps que guiava l'expansió de la seva congregació, inicialment a l'Índia i després en altres països del món. És venerada com a santa per l'Església Catòlica Romana.

Segons Teresa:Ama fins que et dolgui,si et fa mal és bona señal-

No hay comentarios:

Publicar un comentario